Menu
2 de maig de 2024
L’educació és el mitjà més poderós per transformar la realitat. Carles Armengol Siscares n’era conscient. Però la lectura de l’encíclica Laudato Si’, del papa Francesc, li va revelar un nou enfocament. La interrelació de l’àmbit social amb l’àmbit ecològic posa de manifest la necessitat d’una mirada més global de la realitat. Al llibre Escoles Laudato Si’ (Editorial Claret, 2023), l’actual director general d’Afers Religiosos ens convida a reflexionar sobre la importància de construir un futur apel·lant a una conversió ecològica integral i al canvi de paradigmes en la relació entre les persones i el planeta.
¿El gran repte contemporani passa per una pedagogia eco-humanista?
A més d’un repte contemporani és un repte per a l’escola. L’escola és una peça fonamental de l’humanisme. Avui, l’humanisme —fruit de l’evolució i el desenvolupament de l’ésser humà— necessita la qualificació d’eco per a afegir a la dimensió humana una relació sana amb el seu entorn i amb el cosmos. En el meu llibre miro d’explicar com l’Església sempre s’ha preocupat de l’educació però, moltes vegades, des d’una perspectiva enfocada a la transmissió de la fe. El Concili Vaticà II va obrir una línia que no es va desplegar fins que el papa Francesc va revalorar l’escola com a institució de transformació social. Sense abandonar la perspectiva de l’educació cristiana i de l’educació per la fe, l’actual papa posa èmfasi en el caràcter transformador de l’escola. Aquesta valoració, fins ara, no s’havia desplegat amb tanta potència. Laudato Si’ fa una crida constant a l’educació com un mecanisme, no només de conversió ecològica integral, sinó també per generar noves respostes davant dels reptes que tenim.
El papa Francesc planteja la idea d’un Pacte Educatiu Global que reafirma la necessitat de l’educació i la seva importància en la construcció i l’evolució de la societat.
La proposta del papa implica reactivar l’esperança en l’educació des de totes les instàncies. L’educació ha de ser un lloc de compromís i de recerca conjunta de les respostes que el món necessita. Ha de vetllar per una perspectiva ecològica o mediambiental, com també per les relacions humanes, la pau, la convivència o l’atenció a la dona. El Pacte Educatiu Global és una proposta de mobilització oberta als sectors socials de tot el món. Té la finalitat de generar consciència i prendre iniciatives en aquells temes que preocupen a la societat.
Una proposta gens fàcil d’implementar, ja que implica una transformació antropològica que suposa un canvi en la relació entre l’ésser humà i el món.
És un repte contracultural. La cultura dominant no ha superat l’antropocentrisme i continua estancada en la confiança cega d’una resolució tecnològica. Des de la idea d’una pedagogia eco-humanista, podríem dir que la proposta s’enfronta a les idees transhumanistes que pensen que l’home ja no és una virtualitat per a ell mateix sinó que pot ser un ésser complementat tecnològicament. Aquesta visió posthumanista està accelerant les diferències socials entre els que poden accedir a tots aquests recursos i aquells que no. Per tant, aquesta pedagogia eco-humanista implica un desafiament a aquestes visions que tendeixen a accentuar la dualització de la societat.
La idea d’una Església en sortida està present a ‘Laudato Si”. ¿És un missatge dirigit només als cristians o a tota la humanitat?
El papa Francesc és molt contundent. Laudato Si’ planteja obertament un missatge a tota la societat. Procura que la seva proposta sigui entenedora i amb un llenguatge que arribi a tothom. Tot i que, en algun moment, recorda específicament als cristians el paper que tenen dins de la seva proposta i com el seu missatge està arrelat en la fe en Crist. Personalment, la lectura de Laudato Si’ em va transformar. Jo soc pedagog de formació i sempre m’he dedicat a l’àmbit educatiu, especialment a l’educació fora de l’escola, l’educació social i en el lleure. Però no tenia una consciència ecològica especialment desperta. La lectura d’aquesta encíclica em va obrir els ulls quant a la relació entre l’àmbit social i l’ecològic. Vaig descobrir la importància que té una concepció més global de les coses i la interrelació entre els diferents elements de la vida humana. Tots aquests elements competeixen i representen un repte a l’educació.
L’escola s’ha posicionat tradicionalment com a institució transmissora de coneixement. Però no sempre ha estat capaç de reflexionar sobre la necessitat d’un aprenentatge mutu amb el conjunt de la societat.
Aquesta idea va en consonància amb el que Paulo Freire anomenava l’educació no bancària. No retires uns dipòsits —per dir-ho d’alguna manera— i te’ls emportes a casa sinó que formes part de la construcció del coneixement. Sempre des del paper específic del mestre. El centre de l’educació no és l’educand ni tampoc l’educador sinó que és la relació. El coneixement ha d’afrontar nous reptes i per aquest motiu cal dialogar, cal que fem una recerca conjunta.
¿Com es pot apropar la teoria a la pràctica?
Generar un canvi no implica purament modificar les metodologies educatives. És un procés de transformació personal dels educadors i institucional. Per tant, és un camí lent i complex. Al llibre Escoles Laudato Si’, he procurat posar propostes i exemples molt concretes de com començar a fer aquest camí. Els educadors hem de conèixer millor determinades coses, hem de saber treballar d’altra manera i alhora hem d’estar disposats a deixar-nos canviar.
L’escola no pot reeixir si no aconsegueix una certa sinergia amb les famílies. No és fàcil. A vegades hi ha una distància important entre les expectatives de l’educació que té la família i les expectatives de l’escola. Crec que hem de prestar la mateixa atenció als infants que a les famílies. Per exercir la seva funció educativa, l’escola ha de treballar la dimensió comunitària, en la qual les famílies tenen un pes important. Cal treballar amb elles perquè si no, generem plantejaments discordants que no generen bons resultats. Res es resoldrà de manera immediata, però és un camí que tots junts podem anar fent.
Santiago Gorgas
Periodista
@BorisNebula
