Menu
2 de maig de 2024
Un dels llocs més coneguts i emblemàtics de Lambaréné, ciutat de 25.000 habitants situada al centre-oest de Gabon, és l’hospital fundat l’any 1913 per Albert Schweitzer (1875-1965). En el centre, que porta el seu nom, el filòsof i teòleg francoalemany premiat l’any 1952 amb el Nobel de la Pau va cuidar centenars de leprosos, tant els qui podien pagar com el qui no. El pensament del també missioner i músic partia del respecte a la vida com el més alt dels valors. A això es deu que practiqués el vegetarianisme, en senyal de consideració als drets dels éssers vius del regne animal. Per altra banda, com a teòleg protestant, va adquirir un enorme prestigi per la seva investigació sobre el Jesús històric. La capacitat intel·lectual li devia venir de família, perquè era parent d’un altre gran intel·lectual, Jean-Paul Sartre.
El religiós belga Dominique Pire (1910-1969), Nobel l’any 1958, havia estat membre de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial. Passat el conflicte, preocupat pel drama dels refugiats, va fundar una organització d’ajuda, “L’Europe du Coeur au Service du Monde”. Com a activista, va refusar barrejar la seva tasca amb la seva fe religiosa, cosa que els seus superiors eclesiàstics van tendir a observar amb reticència.
El nord-americà Martin Luther King (1928-1968), pastor baptista, va rebre el Nobel l’any 1964 per la seva lluita no violenta contra la segregació racial. Va participar en el boicot als autobusos de Montgomery, en protesta per la detenció de Rosa Parks, després que aquesta dona negra es negués a cedir el seu seient a un blanc. Pocs anys després, va encapçalar la Marxa sobre Washington, durant la qual va pronunciar el seu discurs més cèlebre “Tinc un somni” (I have a dream), un dels més recordats de la història nord-americana. En els seus darrers anys, va evolucionar cap al socialisme democràtic, amb posicions cada cop més radicals en la crítica a la pobresa i a la guerra del Vietnam. Va arribar a la conclusió que una compassió autèntica no es podia limitar a l’almoina que es dona a un captaire: calia acabar amb el sistema que fabrica desheretats.
L’FBI, a les ordres de John Edgar Hoover, va intentar desacreditar Luther King per tots els mitjans, tant identificant la seva causa amb el comunisme com difonent rumors sobre la seva promiscuïtat sexual. Va morir assassinat el mateix any que Bobby Kennedy, una altra figura progressista de l’època. Actualment, el seu país li dedica un dia festiu que se celebra cada tercer dilluns de gener.
Una altra figura guardonada per l’Acadèmia Sueca, en aquest cas l’any 1979, va ser la mare Teresa de Calcuta (1910-1997), admirada a tot el món per la seva tasca amb els més pobres d’entre els pobres a l’Índia, però objecte també de fortes crítiques. Els seus detractors critiquen la seva mentalitat ultraconservadora i l’escassa qualitat de l’atenció en els seus hospitals. Els seus defensors, en canvi, recorden que és tot el sistema sanitari del país el que pateix de fortes mancances. La monja albanesa, si més no, aportava bondat als desesperats. El papa Francesc la va canonitzar l’any 2015.
Tampoc no podem oblidar Adolfo Pérez Esquivel (1931), un dels grans opositors a la dictadura argentina de finals de la dècada de 1970, a través d’organitzacions en favor dels drets humans. Quan va rebre el Nobel l’any 1980, ho va fer en nom dels seus “germans, els més pobres i petits, perquè són els més estimats per Déu”. Cristià proper a la teologia de l’alliberament, els sicaris dels militars el van empresonar sense judici previ i el van torturar.
Desmond Tutu (1931-2021), arquebisbe anglicà de Ciutat del Cap, heroi del combat contra el racisme de l’apartheid sud-africà. Ho va fer des d’una clara aposta per la reconciliació nacional. Per la seva fidelitat a la filosofia del pacifisme, va rebre el Nobel l’any 1984. El seu exemple venia a demostrar, un cop més, que la religió, en lloc de ser opi del poble, podia contribuir a les lluites emancipadores.
Francisco Martínez Hoyos
Doctor en Història
@FranciscoMartn1
