Antropocè

Paul Jozef Crutzen - Wikimedia Commons
Paul Jozef Crutzen - Wikimedia Commons

D’un temps ençà es parla de la hipòtesi d’un canvi d’era geològica degut a la magnitud dels impactes ambientals provocats per la destrucció sense precedents que els humans estem exercint sobre l’ecosistema de la Terra. L’any 2000, el premi Nobel de química Paul Jozef Crutzen va popularitzar el terme antropocè per definir aquest canvi d’era tot i que no s’hagi adoptat oficialment perquè el seu començament és difícil de datar. Hi ha diverses teories sobre l’inici d’aquesta època: alguns el vinculen amb la irrupció de l’agricultura fa 8.000 anys, altres amb el descobriment d’Amèrica el 1492, amb la revolució industrial del segle XVIII o amb la bomba nuclear d’Hiroshima.

La comunitat científica coincideix, però, en què estem a prop d’una nova realitat terrenal amb un punt de no retorn i toca reflexionar sobre com desenvolupar un futur sense comprometre la nostra supervivència. ¿Com hem d’imaginar el postapocalipsi, el postcapitalisme i el postpatriarcat? Durant molt de temps, el model de confort per a tothom va ser prerrogativa d’una part de la població mundial de la qual formaven part. La liberalització dels mercats des dels anys vuitanta ha triplicat la classe mitjana global. Milions de xinesos, indis i brasilers han accedit als estàndards de consum compulsiu que abans reservaven només als nord-americans, els europeus occidentals i els japonesos.

Però no és la natalitat el que s’haurà de reduir, sinó el consum. Una opció política dolorosa que ningú s’atreveix a plantejar seriosament, preferint dibuixar el canvi climàtic com una crisi reversible i de pas assumir el manteniment del capitalisme. Per al filòsof alemany Peter Sloterdijk, és l’elit econòmica de la civilització que ignora hipòcritament les advertències de la ciència per fer-se vergonyosament rica i no tota la humanitat. D’aquest col·lapse planetari que alguns pronostiquen ha de sorgir una nova política global, que actuï més enllà de les relacions internacionals. ¿Quin consens hem d’aconseguir per entendre que defensar territoris, fronteres o sobiranies no té sentit a l’època de l’Antropocè?

Comparteix

Contingut relacionat