“Assaltar la Bíblia”: una reflexió humanística compacta i convincent

Els autors dels quatre primers títols d''Assaltar la Bíblia', juntament amb els editors de la col·lecció - Fragmenta Editorial
Els autors dels quatre primers títols d''Assaltar la Bíblia', juntament amb els editors de la col·lecció - Fragmenta Editorial

L’editorial Fragmenta ha obert una nova col·lecció d’assaig en català amb aquest atractiu i suggerent títol: “Assaltar la Bíblia”. Donar per descomptat que el públic català coneix la Bíblia és, segurament, una idea no homologable. Dedicar-hi uns volums monogràfics sobre alguns temes més importants o característics d’aquell llibre sagrat pot ser una oferta ben positiva, especialment quan s’han posat en mans d’autors capaços de fer un veritable desplegament cultural a partir de l’aspecte proposat. De moment són quatre títols, que exploren respectivament el mandat (Breu història del mandat), el domini de la terra (Dominaràs la terra), la nuesa (De la nuesa) i la relació entre poder i desig (Poder i desig).

Els autors (Borja Bagunyà, Pilar Codony, Víctor Pérez i Flores, Anna Pazos, en el mateix ordre de les obres) reïxen satisfactòriament en l’empresa encomanada. En uns relats curts (entre 80 i 99 pàgines de formar petit) despleguen una reflexió humanística compacta, convincent i ben farcida de citacions sàvies, a partir d’algun passatge més destacat –conscientment no volem dir “conegut”– de la Bíblia. Són llibres per llegir en no gaire temps; però que segurament conduiran a relectures profitoses i d’aprofundiment. En resum, un encert editorial, al preu de 11,50€; una presentació impecable i delicioses cobertes d’Àfrica Fanlo. No es pot demanar gaire més, així que imaginem la bona rebuda que es mereix aquesta proposta que, sense dubte, ha d’eixamplar l’horitzó cultural i religiós del país.

Per concretar una mica més, dins dels límits que ens toquen, el primer volum fa una relectura del tan famós –i sovint entès superficialment, o no comprès– relat del sacrifici d’Isaac (Gn 22). Amb l’anàlisi de diverses obres de literatura, Borja Bagunyà busseja en la consciència humana per veure de rastrejar-hi el mandat que dona sentit tant a l’acció de la persona com al món que l’envolta. Una gran riquesa de substrat literari confereix pes a un relat tan breu, i reclama molta atenció per part de qui llegeix: no és, doncs, un text evident, més aviat un convit a pensar i a cercar connexions totes ben significatives. Acabada la lectura venen ganes de tornar a començar, bona garantia d’haver encertat la diana.

A mig camí entre la seva professió de veterinària i la seva dedicació a la literatura, neix la reflexió de Pilar Codony sobre el domini humà –masculí– sobre una Terra– femenina i sotmesa– teixint diversos fils a la vegada: el segon relat del Gènesi, el mite de Gaia, els posicionaments de Hanna Arendt o la lírica de Dickinson, per exemple. Les aparicions de l’obra de Mia Couto i fins dels contes de Pere Calders, entre altres, arrodoneixen la visió d’una lluita aferrissada entre l’Home i la Bèstia, natura indòmita que sempre defensa la seva llibertat. Un text deliciós que atrapa amb força.

Reflexionar sobre la nuesa com a despullament, per mostrar-se tal com ets sense artifici. Partint d’aquest propòsit de Montaigne, Víctor Pérez i Flores rellegeix i reinterpreta tres cossos nus de l’evangeli de Marc: el de Salomé, que la imaginació recobreix amb set vels; el del jove que segueix Jesús pres, cobert tan sols amb un llençol que li arrabassen; i el de l’endimoniat de Gèrasa que recupera seny i vestit. Al voltant d’aquests personatges, el discurs es va bastint i s’enriqueix tant amb experiències personals com amb ressons culturals. Tot per acabar inesperadament amb una altra nuesa que no gosem mirar: la de la creu.

La túnica de mànigues amples (o de colors virolats) podria ser –gairebé– la icona d’aquest llibre. Es tracta del vestit que Jacob, el patriarca, donà a Josep, el fill preferit i envejat. Així esdevé un amulet que, per a sort o per a desgràcia, l’acompanya al llarg del relat i obre les portes de la imaginació a una conscienciosa reflexió sobre el poder i el desig i sobre com s’interrelacionen. I hi desfilen una bona colla de personatges com per escenificar la complexitat d’aquella relació i la dificultat de reconciliar-nos amb el món. Una proposta humanista molt atractiva i aconseguida d’Anna Pazos, que l’encerta del tot.

Creiem no equivocar-nos en saludar amb entusiasme aquesta iniciativa editorial, i en alegrar-nos que el migrat contingut humanista que arriba a una majoria de la nostra societat rebi un suport efectiu i a l’abast de qualsevol butxaca. 

Andreu Trilla Llobera
Escolapi, mestre i llicenciat en Teologia

Comparteix

Contingut relacionat