El Parenostre en família, amb l’art de Gaudí

Últimament hem pogut compartir en el programa Cruzando Fronteras una proposta una miqueta original per tal d’experimentar en l’àmbit familiar l’oració del parenostre, que porta per títol El padrenuestro y los santos. Una propuesta catequética para vivir en familia, editat per PPC. Un projecte una miqueta atrevit per part d’Alberto Para, director del Secretariat de Catequesi de l’arxidiòcesi de Barcelona, i d’un servidor.

El pròleg ha estat a càrrec de monsenyor Francesc Conesa, bisbe de Solsona, que assenyala el següent: “El llibre El Parenostre i els sants pot ser una bona ajuda per a introduir-nos en l’oració del Senyor i comprendre-la no com unes paraules que cal repetir, sinó com alguna cosa que cal fer vida, com van fer els sants. Aquesta obra està realitzada amb intenció catequètica i, per això, ofereix nombroses pistes de reflexió, dinàmiques i activitats adaptades a les diverses edats. Considero que és un valor afegit la proposta de llegir-lo i treballar-lo en família, perquè la família és el millor àmbit per a poder comprendre l’oració que Jesús ens va ensenyar”.

A partir de l’oració de Jesús, les beceroles del catecisme, “portem a l’àmbit familiar una sèrie de propostes perquè tots els seus membres prenguin partit. No és atrevit per parlar del Parenostre, sinó perquè la nostra intenció és provocar trobades en les famílies perquè Jesús pugui estar en el centre”, destaca Alberto Para. És una proposta, d’una banda, entretinguda (en alguns moments toca veure una pel·lícula, cantar o fer una obra de teatre) i, per una altra, profunda, ja que ofereix reflexió teòrica segons cada franja d’edat. Una de les propostes familiars serà dissenyar entre tots la porta del parenostre d’Antoni Gaudí que, a més, és el tema de portada d’aquest volum.

Els autors reconeixen que en els temps actuals és difícil trobar moments en els quals tota la família, des dels nens fins als avis, estiguin disposats a detenir-se i reunir-se per un mateix motiu. I molt menys per compartir converses sobre el parenostre, que, d’entrada, ja proporciona un temps de qualitat. Però pot ser oportú posar-ho sobre la taula de la sala d’estar i obrir el llibre durant els caps de setmana o festius. Si això fos més habitual, es descobririen noves dimensions dels integrants de cada família que fins ara es desconeixen.

De manera creativa, s’han relacionat els deu temes del parenostre amb sants de carn i os, antics i moderns, que han viscut i encarnat els ensenyaments del Mestre:

1. Pare nostre, amb santa Teresa de Jesús.

2. Que estàs en el cel, amb sant Joan Bosco.

3. Santificat sigui el teu nom, amb sant Agustí d’Hipona.

4. Vingui a nosaltres el teu Regne, amb sant Óscar Romero.

5. Faci’s la teva voluntat, en la terra com en el cel, amb sant Damián de Molokai.

6. Dona’ns avui el nostre pa de cada dia, amb sant Miguel Febres.

7. Perdona les nostres ofenses, amb sant Pere Nolasco.

8. Com també nosaltres perdonem als que ens ofenen, amb sant Joan Pau II.

9. No ens deixis caure en la temptació, amb la beata Carmen del Nen Jesús.

10. I deslliura’ns del mal, amb santa Josefina Bakhita.

S’han pensat en deu trobades en família, sense presses, divertits i relaxats, amb temps per a múltiples experiències:

• Escoltar històries junts.

• Reflexionar per edats (amb suggeriments per a nens, joves, adults i avis).

• Realitzar una activitat familiar (tarda de cinema, musical, de poesia, de cuina, de festa, visita virtual a la Sagrada Família, teatre de marionetes…).

• Un consell d’un sant o santa.

• Una reunió final d’oració en família (amb ensenyaments del papa Francesc i de la Sagrada Escriptura, cançons, gestos, oracions, etc.).

Dedicar una estona a recitar al Parenostre és “com portar posada la samarreta del nostre equip de futbol preferit”, remarca Alberto Per a. “Fa que persones d’altres confessions ens identifiquin com a cristians. El Parenostre són els colors i l’escut d’un equip, darrere del qual hi ha un fundador, una història, un camp de joc, uns jugadors…”, conclou.

Quan el Parenostre passa a convertir-se en un element més d’una cultura succeeixen moltes coses, com que cada col·lectiu ho faci seu a la seva manera (els esquimals han tret la paraula “pa” perquè no mengen molt, normalment) i que tingui presència en diversos camps artístics, com l’arquitectònic i escultòric, com és l’esmentat cas del Parenostre que hi ha a les portes de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona.

Fernando Cordero Morales
Religiós dels Sagrats Cors i periodista
@FernandoCorder7