Els sermons

Pel gener, el papa Francesc va demanar que no es facin sermons de més de deu minuts. Que les homilies eren un desastre de contingut i forma. Va recomanar preparar-se-les millor amb un sentit estrictament pastoral. Com sabeu, Evangeli vol dir “bona notícia”, l’eucaristia és un “memorial” i “comunió” té la mateixa arrel que “comunitat” o “comunicació”. De fet, l’Església hi és perquè la notícia de Jesucrist, com recordem ara per Pasqua, ha de ser compartida en el nostre temps i ha de ser transmesa als nostres descendents.

Habitualment, quan es perden eleccions o quan es buiden esglésies, els responsables solen dir que tenen “un problema de comunicació” i es carreguen el missatger (per cert, d’on ve la paraula “àngel”). Obliden que el primer responsable d’un procés comunicatiu és l’emissor. Així, abans de res em temo que caldria preguntar-nos si sabem exactament què vol dir, avui, la “notícia de Jesucrist” i si la tenim prou assumida.

Però sí, just després caldrà pensar en el canal, en els codis, en el receptor, en el feed-back. Però a l’Església catòlica (i les altres, en general) hi ha atrofiats els canals, amb algunes excepcions. Comptant, a més, que la comunicació està transformant-se vertiginosament.

Certament, la comunicació ben feta comença per un mateix. I en els genuïns i periòdics actes de comunicació de l’Església (les misses) passa per revisar la litúrgia i la paralitúrgia. I, amb ella, com deia Francesc, els sermons dels capellans, començant per coses ben senzilles com limitar el temps. Els límits ajuden, sí.

Fa anys, un dia, al capellà que li tocava la missa a la que vaig anar va oblidar-se de la cita. L’home, en pau descansi, tenia la fama de fer sermons llargs i repetitius. Era bon jan i instruït, però les homilies no passaran a la història, precisament. Bé, els fidels ens vam espavilar i fins i tot vam combregar amb les reserves del sagrament. A l’hora del sermó, van demanar espontàniament que el públic digués què li havia semblat l’Evangeli. En van sortir tres o quatre i va ser bastant més interessant i participat que mai. I no tan llarg.