Menu
26 d'abril de 2024
En el seu debut discogràfic dos anys després de la seva creació el 2018, el Cor Cererols va enregistrar el disc Cum Silentio com a primícia la música del Pare Anselm Ferrer (1882-1969). Del seu poc profús però substancial catàleg, n’ofereixen quatre composicions que s’intercalen en una curiosa ordenació palindròmica amb dues obres de Tomás Luis de Victoria (1548-1611) i el Miserere de Vicente Goicoechea (1854-1916). Aquesta darrera és una peça revestida de gregorià que també s’enregistra per primera vegada i que està considerada pels especialistes com un cim de la música coral ibèrica de principis del XX. A més, tant de Victoria com Goicoechea van ser dos dels principals referents musicals de Ferrer i sovint va dirigir-ne les obres. Ho explica atinadament Marc Díaz, el director de la coral, en les excel·lents notes de carpeta que presenten el context històric, les especificitats musicològiques i el perfil del Pare Anselm Ferrer; tot i no incloure una mínima guia d’audició de les set obres incloses. Editat en dijipack, el llibret també inclou els cantables en l’original llatí i tres idiomes (català, espanyol i anglès).
Coetani de figures tan diferents com el Pare Massana o Joan Manén, l’estil de qui va ser compositor i director de l’Escolania entre 1911 i 1933 amalgama la música romàntica amb la polifonia renaixentista; i integra amb llibertat alguns preceptes del Motu Proprio (1903) de Pius X i del cecilianisme, com a recursos preeminents en una cerca personal orientada cap a quelcom etern de la música i coincident amb l’estètica medievalitzant del Vaticà. Algunes de les seves obres s’inscriuen en el seu període més productiu, és a dir, entre els anys 1930 i 1950, com l’Ave Maria, la composició més atractiva del disc i que, compta amb la participació a l’orgue de Joan Seguí, guanyador del premi El Primer Palau 2018.
Sense acusar el canvi estilístic ni d’època entre els tres compositors, la recreació del Cor Cererols és austera, ortodoxa i un punt sedant en la uniformitat idiomàtica, en la tendència a la dosificació d’eclosions, així com en la sensació d’haver-hi un pedal o bordó que amalgama les veus en el conjunt i en facilita el tractament d’elements com els jocs de simetries, els retards harmònics, la claredat expositiva i la fisonomia d’aparent senzillesa que atorga el caràcter predominantment isorrítmic i prosòdic d’unes melodies mogudes per graus conjunts i per salts intervàl·lics de curt abast. En ocasions, aquests darrers elements queden realçats per les subtils dissonàncies, pels agradables matisos de color en les textures polifòniques, per una bona dicció en el cant lligat i per una afinació convincent, també enriquida per la ressonància del Monestir de Montserrat on es va realitzar l’enregistrament entre el 2 i el 5 de gener de 2020.
Albert Ferrer Flamarich
Musicògraf i historiador de l’art
@AlbertFFlamari1
