Menu
25 d'abril de 2024
A través dels llibres hom aprèn a identificar els contorns de la seva pròpia personalitat; de vegades hom s’identifica amb els personatges d’una història, amb el seu viatge, o potser és un lloc desconegut, descrit amb bellesa i precisió, que pot semblar tan familiar, que hom té la clara impressió d’haver-hi estat. Aquesta immersió constitueix l’aprehensió d’una altra dimensió d’un mateix, i la lectura esdevé aleshores, com la pràctica de la meditació, un moment de plena consciència.
Tanmateix, la lectura no es pot limitar a ser un exercici solitari, una ocupació estèril que deixa el lector abandonat a les seves quimeres. Ben al contrari, ja que convida aquest darrer a compartir les seves experiències, les seves opinions, les seves emocions. De fet, no hi ha una sola literatura, sinó multitud de formes d’escriptura diferents que busquen trobar-se i enriquir-se les unes amb les altres. I després, hi ha aquesta singular relació de complicitat, d’interdependència, entre l’autor i el lector, on l’esforç d’un no es pot concebre sense el de l’altre. Pel pensament, l’escriptor −com un artesà− s’aplica a la creació de la seva obra, amb amor l’afaiçona; el lector, per la seva banda, li dóna vida i treu emocions dels sentiments que provoca. Per tant, li confereix, en certa manera, tota la seva plenitud; car, efectivament, sense lectors, l’obra, lamentablement reduïda a la seva estricta materialitat, no pot esdevenir obra.
La lectura, és ben sabut, forja un esperit obert, desvetlla la curiositat, obre nous horitzons. Els llibres són una finestra al món; hom el veu tal com realment és, amb les seves múltiples facetes, els seus esplendors i les seves imperfeccions. Si bé la societat moderna mostra de vegades una voluntat d’enfosquir-ne certs aspectes, o per contra d’embellir-ne d’altres, els llibres en són el més fidel dels reflexos. Si no reemplaça les aromes natives i la màgia de l’experiència, que només els viatges poden oferir, la lectura contribueix, però, a silenciar certes idees rebudes, sovint obstinades, percebudes per molts de nosaltres. La literatura també proporciona informació que dóna llum sobre allò que hom ignora. Mosaic d’autenticitats, obre així en certa manera el camí de l’acostament fratern dels pobles, de les creences i de les cultures.
Que els llibres són part integrant de la cultura i de l’educació ens apareix, als europeus, com una evidència immutable. Ho descobrim molt aviat, abordant els grans clàssics durant l’escolarització. Tanmateix, cal imaginar-se què poden representar en determinats països, on voler aprendre significa desafiar el destí. Les joves, rebutjant valentament la fatalitat de l’analfabetisme, de vegades arriscant la seva vida, només volen una cosa: anar a classe i aprendre dels llibres. És cert que aquests sols no resoldran tots els problemes, sinó que contribuiran, a través dels valors universals, a millors condicions de vida i a l’emancipació de la dona. ¿I com no emocionar-se aleshores davant l’alegria i l’orgull que expressen els radiants somriures d’aquestes petites alumnes, per a les quals tenir un llibre és el més bonic que hi ha?
Així, a tot arreu del món, la lectura fa de contrapès a la ignorància i a la superficialitat, i pur és l’alè de llibertat que exhala. Però ho sabem reconèixer, mesurar el seu just valor? Se’n pot dubtar. En una societat mancada de referents, massa sovint dividida per ideologies destructives, els llibres de vegades queden relegats al rang de mers accessoris. Tal desvinculació s’explica pel fet que l’abundància de l’oferta literària, que, per cert, no sempre és garantia de qualitat, es dóna per feta; car, efectivament, acostumar-se a l’opulència dificulta el desvetllar de la gana, el gaudi que hom pot treure de l’essencial. I aquesta observació sembla que es confirma encara més quan, com suggereix la dinàmica social actual, l’existència mateixa tendeix a deshumanitzar-se.
En escriure aquestes poques línies, no pretenc donar una llista exhaustiva de les moltes virtuts de la lectura, ni afirmar que cadascú de nosaltres hi trobarà necessàriament la seva pròpia veritat. El meu desig és, doncs, només recordar que els llibres són essencials per a la humanitat, com a vectors d’universalitat i de saber. Que la felicitat que poden aportar no té preu. I que la lectura continua sent abans que res un mitjà d’escapament, d’evasió pels senders del coneixement, permetent així que l’esperit, lleuger, s’elevi com un ocell que busca assolir els alts cims de les muntanyes eternes.
Ezequiel Mir Casas
Tècnic de Càritas Diocesana de Girona. Docent i llicenciat en Ciències Religioses per l’ISCREB
@CasasMir
