Sant Francesc d’Assís i el sultà d’Egipte: no hi ha pau sense contemplació

Fa temps, la meva estimada amiga sufí Mardía Guerrero i jo vam tenir un somni formós: ens vam imaginar un bell llibre il·lustrat que relatés (des de la mateixa experiència de germanor transversal que vivíem nosaltres) la trobada de Francesc d’Assís amb el sultà d’Egipte, Malik el Kamil. Aquest desig que ara materialitzem ens condueix a reviure aquell encontre des d’una mirada d’amor interreligiós, una mirada que va més enllà de tradicions i cultures.

Després de diversos intents per part del poverello d’Assisi d’arribar a Terra Santa i convertir els musulmans, i més concretament, el Sultà (i si això no funcionava, sempre tindria la glòria del martiri), el 1219, el sant emprèn el viatge des del port d’Ancona per arribar finalment a Terra Santa enmig del conflicte de la cinquena croada. No sabem gairebé res de l’encontre entre Francesc i el Sultà, però sí que sabem què va passar després: Francesc va rebre un salconduit del sultà per a estar-se a Terra Santa, i avui dia els franciscans són els custodis dels llocs sants.

Hi ha moltes coses que em fascinen del sant d’Assís, i moltes altres que em fascinen d’aquesta trobada, però hi ha una cosa que es diposita en el meu cor com si fos un niu, i és la mirada. ¿Què hi va veure el Sultà i què hi va veure Francesc? Hi ha algunes referències gràfiques d’aquesta trobada i coincideixen que els dos protagonistes es miraven.

Fa uns mesos vaig rebre l’encàrrec dels franciscans conventuals del barri de Batán, a Madrid, d’il·lustrar sant Francesc d’Assís d’una manera que expressés la seva entrega a Déu i a tots els éssers, que ressaltés la seva humilitat i la seva pau. I a l’hora de pensar com fer la il·lustració, em rondava una altra vegada pel cap aquesta idea de la mirada, que va quedar reflectida en la manera com Francesc mira l’alosa.  ¿Què hi veia Francesc quan mirava? L’altre es convertia en ell mateix, i ell mateix es convertia en l’altre, una germanor transversal on l’altre és l’Altre.

La paraula “conversió” ve del llatí “conversio”: els seus components lèxics són el prefix “con” (juntament, completament), “versus” (gir) i el sufix “sio” (acció). Podríem fer una interpretació més lliure i literal dient que es tracta de l’“acció de girar junts”. Això em recorda els dervixos sufís, que giren en un acte de contemplació vers Déu. Francesc no va convertir el sultà, sinó que tots dos van girar junts.

Probablement, a Francesc tant li era que fos el sultà o una petita alosa: la contemplació de tot és la contemplació mateixa de l’essència, del Creador. Diu el místic sufí Ibn Arabi (1165-1240), coetani de sant Francesc d’Assís, en el seu poema “Teofania de la puresa de l’amor”: “Entra amb nosaltres a la presència / del veritable Estimat en aquesta imatge / d’unió, i així ja no ens distingim / i siguem un de sol pel que fa a essència”.

Quan vaig entregar la il·lustració als franciscans de Batán, tots em van destacar la mirada de Francesc en el dibuix, tots hi veien pau i un infinit amor. Vaig pensar que el sant, que havia viscut diferents guerres, potser havia entès la pau amb aquella mirada vers l’altre. No hi ha pau sense contemplació.

M’agradaria acabar amb la pregària simple o pregària per la pau de sant Francesc d’Assís, que alguns autors li atribueixen després d’aquell encontre amb el sultà, altres abans de l’encontre, i altres autors opinen que, tot i tenir l’esperit de Francesc, en realitat no és del sant, o almenys no completament:

“Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau: / que on hi hagi odi, hi posi l’Amor. / On hi hagi ofensa, hi posi el Perdó. / On hi hagi discòrdia, hi posi la Unió. / On hi hagi dubte, hi posi la Fe. / On hi hagi error, hi posi la Veritat. / On hi hagi desesperació, hi posi, l’Esperança. / On hi hagi tristesa, hi posi la Joia. / On hi hagi tenebres, hi posi la Llum. / Mestre, fes que vulgui més aviat consolar que ser consolat; / comprendre, més que ser comprès; / estimar, més que ser estimat. / Perquè és donant, que es rep; / perdonant, que som perdonats; / morint, que ressuscitem a la vida eterna.

Francis Marín
Il·lustrador i director de Col·lecció de llibres il·lustrats Kyrie
@arte.francis.marin