“Vida de Jesús”

Fa alguns pocs mesos vaig rellegir les Memòries d’adolescència i joventut, d’Ernest August Renan (1823-1892), nascut a la regió de Bretanya i mort a París. Filòleg, filòsof, arqueòleg i historiador de gran prestigi i format en religió d’aprenentatge profund i sever. La saviesa, solvència i excel·lent comunicació de l’autor em va portar a explorar els seus camins quan va començar a dissentir de l’ortodòxia apresa. Les seves experiències i conclusions l’apartaven del sistema rígid dels històrics seminaris i centres francesos de formació. En aquell temps en què avançava cap a la maduresa, Renan ja va advertir que seria l’Església alemanya la que marcaria els camins del progrés. Actualment, sembla que tots els indicis donen la raó a l’oblidat pensador.

La seva Vida de Jesús era a l’índex dels llibres prohibits de la seva època. L’havia sentit blasmar als meus dies joves com una heretgia. L’he buscada i llegida a fons. M’hauria agradat, al meu temps de formació, haver conegut un Jesús com el que ell explica. El de Renan me l’he fet meu, ara en un sentit més real, més versemblant. En Renan, tot el que envolta Jesús, des d’escriptures remotes; des de les comparacions amb les civilitzacions contemporànies seves; des de l’evolució posterior del cristianisme; tot el significat es clarifica, es deslliura d’inútils adherències i ens presenta una realitat que podem acceptar o no, però que demostra un realisme veraç.

Tot això ve al cas perquè, com Renan ja va preveure, l’Església alemanya, segons documents publicats en els darrers mesos, simplement evoluciona. En un moment d’ebullició en què el fòrum de debat entre els bisbes i els laics obert el 2019 proposa, entre altres mesures, el celibat opcional, més responsabilitats per a les dones i la benedicció de les parelles del mateix sexe, Alemanya fa camí sinodal cap a un realisme vital que l’Església vaticana enquistada ja hauria d’haver emprès molt abans. I, el que és pitjor, sabem que no ho farà. Més aviat, considerant el camí dels que avancen, declararà anatema o heretgia el pas cap a la claredat i la senzillesa que tots esperem.